Diari d'un record desPRESTIGEiat

Jo encara ara sento, a voltes, la olor de gasoil impregnada a la meva roba blanca. La cremor dels dits, cansats d’arrencar fuel arrelat a les roques de la platja. El roig dels meus ulls cansats, irritats de les petites emanacions de gasos tòxics, farts de veure natura negra, morta, sota els peus gèlids de marea . La incertesa del passeig per la vora de la mar, compartit amb els companys incondicionals de viatges i aventures, en busca d’aus petrolejades capaces de sobreviure el més desastrós dels conflictes ambientals mal gestionat. La cremor de la gola enverinada de respirar aire contaminat, patint al intentar ingerir l’entrepà que, de manera completament altruista i voluntària, repartien honrosos gallecs als seus germans catalans que havien arribat a les costes de la mort per intentar retornar el color a les platges del cantàbric.

Però sembla que ja és un tema oblidat. Que ha quedat emmagatzemat a l’índret recòndit dels records que ja no ho són, que mai no ho han estat, que no interessa que ho siguin. Em nego a creure que la gent no sent la tristor dels mariscadors i les mariscadores, els crits intergeneracionals manifestant-se sota el lema "NUNCA MAIS", els dibuixos de la marea negra (aquella que mai no va existir segons els polítics que governaven) creats pels infants que sabien que aquell estiu no podrien gaudir de les platges com en anys anteriors.... NO. Desitjo que la magnitud de la tragèdia no s’hagi oblidat. Entenc que la vida continua i que no té sentit quedar-se ancorat en temps passats, menys encara quan aquests són foscos, però desitjo que sigui un RECORD que romangui en les nostres ments, per aprendre d’aquella tragèdia i evitar que es repeteixi l’error que la va generar.

Incoherències de la vida

OFERTA DE FEINA. Es busca llicenciat/da en Ciències Ambientals. Experiència no requerida però sí valorada. Interès per la gestió municipal i la educació ambiental. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Com?????

Doncs sí!

Sembla mentida però és amb el que em trobo a la hora de buscar feina relacionada amb la meva carrera. Després d'estudiar durant quatre anys els problemes de la immensa flota de vehicles que circulen diàriament pels carrers de les grans ciutats (entre altres qüestions, és clar). Després de conèixer com el palmell de la meva mà la problemàtica associada a la emissió de gasos contaminants, les causes de l'efecte hivernacle, la estreta relació que aquest manté amb el famós escalfament global del planeta...

... resulta que és imprescindible disposar de carnet de conduir i vehicle propi per pensar en tenir possibilitats d'èxit en els processos de selecció per cobrir les places vacants en llocs de treball relacionats amb el medi natural, la conscienciació i la gestió ambiental, la planificació urbanística i la educació no formal relacionada amb el medi ambient.

Una de les incoherències de la vida.... però no la única!

I tu? Què en penses? Amb quines altres incoherències, ambientals o no, t'has trobat?

I TU...? QUÈ FASTUC PEL MEDI AMBIENT?

ATURA'T I... ACTUA!

Lluiten per fer-nos creure que vivim immersos en un món de velocitat, que ens ha tocat créixer en un moment d'acceleració universal, en el que sembla que no hi ha lloc per al desenvolupament personal, perquè créixer en ànima significa perdre el temps, i ningú no està disposat a fer-ho.

Però, per molt que insisteixin...no és poca la gent que para les agulles del pesat rellotge de la rutina i la competitivitat, aparentment impenetrable, i dedica uns moments a reflexionar, intentar conèixer-se a ell mateix i a la gent que l'envolta... defensar una llibertat, d'actes i de pensaments, que molts creuen perduda.

En aquest moment en el que sembla que TOT sigui d'un sol ús (els productes, els béns de consum, els amors, els pensaments,...), la gent del carrer tenim MOLT a FER, I MOLT A DIR...

... I TU... QUÈ FASTUC PEL MEDI AMBIENT?

Jo estic cansada de córrer, de que la vida m'atropelli i no tenir ni cinc minuts per aturar-me... Perquè això és el que no volen: que tinguem temps per aturar-nos, per adonar-nos d'allò que no ens convenç del món de la velocitat, i per actuar en conseqüència!

Per tot això neix FASTUC, un espai de reflexió, medi ambient i denúncia ciutadana. Un espai què creixerà, com el fruit sec que li dona nom, a partir del gra de sorra aportat per cadascú de nosaltres i les petites dosis d'aigua que el facin madurar amb el pas dels dies.

No deixis que et convencin i CRIDA! Denúncia allò que no t'agrada o convida'ns a compartir mb tú aquelles petites coses que fan que tot sigui més fàcil i que la vida tingui un sentit. Entre tots trobarem la resposta.